Doncs sí, sí. Tal i com veieu es tracta d’un Chart genuïnament “U2sià” i és que es tracta d’un respectuós tribut que el nostre amic, el prestigiós pinxa Masa Remember, ha volgut retre a la banda irlandesa aprofitant la seva visita a Barcelona (concert que, per descomptat, no es pensa perdre). Bé, tots a cantar al ritme de les cançons de Bono i companyia.

El Raïm és un trocet de Cuba a Gràcia. És un antic bar fundat el 1886, però és des del 2002 que els actuals propietaris li van donar el toc cubà. La decoració és bohèmia i acollidora, i trobem una gran quantitat de fotos de Cuba en blanc i negre, molt maques. La música és cubana, i evidentment la beguda estrella són els mojitos! Tenen varietat de roms. És un lloc molt interessant i diferent de la resta de locals de Gràcia. Ideal per fer una copa abans o després de sopar, ja que l’horari és de 20 a 2:30 hores. Obren tots els dies de la setmana! És un lloc que fa venir ganes de viatjar a Cuba. Si us ve de gust una mica de son cubano us podeu apropar al carrer Progrés 48 (cantonada Siracusa).

No es pot dir que l’Oriol i jo siguem uns acèrrims seguidors del futbol. Malgrat tot, això de que el teu equip superi unes semifinals de la Champions en el temps de descompte, fa que l’eufòria es desfermi de forma incontrolada. Tornant cap a casa en moto vam veure com uns nois del barri, un jovent ben eixerit, es reunia i es preparava per a celebrar aquesta victòria in extremis. Com que van respondre tant efusivament als tocs de clàxon que els hi dedicàrem vam decidir donar tota la volta al barri per a tornar a passar per davant. La qüestió és que a mesura que ens apropàvem més gràcia ens feia el fet de tornar-los-hi a trobar, disposats a victorejar, saltar i cridar en un irreflexiu sentiment de camaraderia culer.

El resultat és aquest vídeo, que com veureu és una xorrada però que a mi, personalment, em fa gràcia.

Per sobre la Ronda de Dalt també es poden trobar llocs interessants. Aquest en concret el trobem a Sarrià. A prop de la plaça Borràs hi ha uns jardins estil versallesc que es diuen Can Sentmenat. A dintre (carrer Desert s/n), en un marc incomparable, trobem aquest xiringuito amb terrassa obert tots els dies de la setmana. És un lloc molt tranquil que serveix per desconnectar de l’estrès urbà. Es poden prendre tapes, tot i què no hi ha gaire varietat (braves, patates de bossa, olives, seitons…). Val a dir que les braves estan moooolt bones! Això sí, el fet de que es trobi a la part alta de la ciutat té alguns inconvenients, diguem-ne que el preu i l’ambient també són de la zona. No obstant això, per unes bones braves es fan els sacrificis que calguin.
Si teniu fills aquests podran jugar pel parc mentre vosaltres preneu el solete a la terrassa.

Caminant amb una bona amiga per Josep Tarradellas vam descobrir aquest bar-restaurant amb personalitat pròpia. Es tracta de l’Úbeda, al núm. 133-139 (amb avinguda Sarrià). El nom es deu al cognom del seu propietari, que és escultor. Gràcies a això la decoració és exquisida, molt acollidora i original. Té dues plantes, no gaire grans. A dalt podrem fer un esmorzar a base d’entrepans o un vermutillo. Baixant les escales trobem una sala petita molt maca que es pot reservar per fer sopars de grup o altres celebracions. La carta consisteix en tapes d’alt estànding. Són unes racions que venen en unes paelletes i valen entre 5 i 7 euros. Per exemple podem tastar una xistorreta a la sidra, pollastre al chilindrón, “migas”, patates fumades amb bolets, mandonguilles, xoriço amb ous trencats, tapes de peix…etc. També hi ha assortiments d’ibèrics/patés/formatges que valen 15 euros cadascun. I per descomptat hi ha varietat de vins. En definitiva, un lloc ideal per a qualsevol moment del dia. Hi ha un altre local del mateix propietari al carrer Còrsega 339 (amb Pau Claris), però no és tan lluminós. Que vagi de gust!

Finalment!!
La primera aportació femenina a aquests benintencionats recopilatoris musicals i que no podia arribar de la mà de cap altra persona que no fos la Sahitah MC. Sí senyor, ja li feia falta un toc femení a la secció, i segons crec es pot apreciar escoltant la seva selecció. I no només això sinó que a més hom pot intuir i esbrinar que la persona en qüestió és fan del bon rotllo (com podreu corroborar els que la conegueu). Bé, sense més preàmbuls us deixo amb aquest suggeridor Good Roll Chart:

Amigues i amics,

el passat estiu vaig conèixer l’existència d’un grupet de simpàtics joves del nostre país que es fan dir Manel. Vaig sentir-los en concert als jardinets de la Universitat de Barcelona i aviat vaig adonar-me que les seves lletres, sense gaires artificis, eren alhora profundes i intel·ligents. El seu to és divertit i la música melòdica i agradable, en definitiva, que em produeixen bones sensacions. És per aquest motiu que després de descobrir la oríginal versió que han fet del “Common people” de PULP m’han vingut ganes de compartir-la amb tots vosaltres. Us recomano també que feu una ullada el vídeo del seu tema “Dona estrangera” que va guanyar el premi al millor vídeoclip al Cinemad’08.

Amagada en un petit carreró del barri de Sant Gervasi, trobem aquesta trattoria italiana que ens ofereix el millor de la cuina italiana: pasta, risottos, antipasti, carns, amanides…La qualitat del menjar és excel·lent! El local és petit i acollidor, i el fet de que es trobi en un barri tranquilet fa que puguis tenir una estada agradable i relaxada. L’únic problema és que es permet fumar a tot el local, però l’amabilitat del servei compensa les possibles molèsties. Tot plegat fa que per una estona et sentis com si et trobessis a Itàlia. El preu no és del tot econòmic (comparat amb altres llocs d’aquesta secció) però val molt la pena anar-hi. Si us voleu apropar, l’adreça és carrer Cerignola 11. L’horari és de dimarts a dissabte de 13:30 a 16:00 hores i de 21:00 a 24:00, i els diumenges de 13:30 a 16:00 hores.

No sempre és fàcil trobar un lloc on facin unes bones braves. La tieta Miquela n’és fan, però també és molt exigent. Hi ha llocs que tenen molta fama (no direm quins) i potser després resulta que les braves no estan a l’alçada. A Can Pere això no passa. És un bar de barri, al carrer Felip II núm. 200, senzill, que té un gran assortit de tapes amb molt bona relació qualitat-preu. La part interior del bar és molt petita i no gaire maca, però té una terrassa que fa cantonada i en dies de “solete” és una meravella. Ideal pel vermutillo de diumenge, perquè a més el carrer és poc transitat els festius i s’està la mar de bé. Es poden menjar escopinyes, seitons, calamars, cargols, xipirons, croquetes, bombes, olives…I de postres, pastís de iogurt, o de xocolata amb taronja, o de plàtan, o de formatge amb gerds. Mmmmm, qui no gaudeix dels diumenges és perquè no vol! L’horari és de 8:00 a 23:00 hores.

Amigues i amics, ja tenim aquí la primera aportació a aquesta categoria!

Sant Genís, per aquells que no hagueu sentit mai a parlar, és un petit barri obrer que s’amaga, rere l’Hospital de la Vall d’Hebron, de la ciutat de Barcelona. Aquest està molt lligat a la història de Superagusto i és per aquesta raó que, com no podia ser d’una altra manera, ocupa aquest lloc d’honor dins el que esperem sigui una prolífica llista de guies gratuïtes.

Esperem també que no sigueu massa severs a l’hora de jutjar les gravacions, he fet el que he pogut (que ja és força tenint en compte que he hagut d’impostar la veu per a que s’entengues bé el text). Si algú, amb veu radiofònica, es vol oferir per les properes… De moment aquesta primera la podreu trobar AQUÍ.